Barcelona és una gran capital i en alguns dels seus barris, com en L’Eixample, Sarrià-Sant Gervasi o Les Corts, predominen habitatges amb grans superfícies. Els pisos de més de 100 o 120 metres quadrats ofereixen als seus propietaris un ventall enorme de possibilitats a l’hora d’organitzar l’espai, decorar, etc., però també són una gran oportunitat de generar ingressos passius mitjançant el lloguer o la venda.

Cada vegada més propietaris que compten amb habitatges amb molts metres quadrats es plantegen segregar una casa en dues. És un procés que requereix fer una inversió inicial, però que pot reportar interessants beneficis. Els objectius després d’aquesta decisió poden ser diversos; no només es fa per llogar o vendre una part de la casa o obtenir més rendibilitat d’una inversió. En moltes ocasions, la segregació es realitza per cedir part del pis a un familiar.

Però, quins avantatges reals té dur a terme un projecte de segregació d’habitatge? Quins reptes pot suposar? A continuació, ho analitzem.

En què consisteix la segregació d’un habitatge en dos?

Segregar una casa o un pis consisteix a modificar el registre de l’habitatge per a crear dues propietats independents d’una propietat que abans era única. Se selecciona una part de la casa o pis i se separa de la resta, de manera que es passa a disposar d’un nou immoble.

Aquest procés no només pot realitzar-se amb cases o pisos, també es pot dur a terme amb un local comercial. Pots dividir un local en dos per llogar o vendre una o ambdues parts.

També et pot interessar: Com convertir un local en habitatge a Barcelona

Quan embarcar-se en un projecte de segregació d’habitatge a Barcelona

Hi ha diverses situacions en què pot ser interessant segregar un immoble, algunes d’elles a causa de la necessitat (econòmica, d’espai, etc.), mentre que altres tenen com a objectiu la inversió i l’obtenció d’una major rendibilitat per una propietat.

Habitatges familiars, independència dels fills i herències

Comptar amb una casa o un pis molt ampli és l’aspiració de moltes famílies. Moltes de les que es plantegen, anys després de realitzar la compra, dividir la seva llar en dos, ho fan mogudes pel benestar dels fills.

Es pot donar el cas que, davant la impossibilitat dels fills a accedir a un habitatge propi, els pares decideixin segregar casa seva en dos per cedir-los una part. Un altre escenari habitual és realitzar la segregació d’un habitatge unifamiliar per facilitar la repartició de l’herència en el futur.

Reducció de despeses

En moltes ocasions, els propietaris ja no necessiten tant d’espai per viure. Pot ser el cas, per exemple, d’una parella els fills de la qual ja s’han emancipat. Una casa gran va associada a majors despeses de manteniment. Dur a terme la separació de l’habitatge en dos és una forma d’estalvi, ja que pot traduir-se en una reducció d’aquestes despeses.

Incrementar les possibilitats de venda o lloguer

Els immobles grans solen ser més cars en el mercat. Es vulgui vendre o llogar un pis o local, reduir la seva superfície pot fer que el preu de cada part sigui més baix, desperti l’interès de més persones i es vengui o es llogui més ràpidament.

Això no té per què traduir-se en un benefici inferior per al propietari, ja que cada part per separat pot aportar el mateix (de vegades, més) que una sola propietat gran.

Obtenir major rendibilitat d’una inversió

Una altra possibilitat que pot tenir segregar un pis és el de llogar o vendre una o ambdues parts. En el cas d’una venda, per exemple, si el pis ha estat segregat, s’ha realitzat una reforma integral de les dues parts i està per entrar a viure, la rendibilitat pot arribar a ser del 40%. En el cas de realitzar una segregació per llogar, les rendes poden incrementar-se entre un 20% i un 30%. En aquests casos, val la pena la inversió necessària per a realitzar la divisió.

Pot interessar-te: Com revalorar un pis per a vendre’l millor

Qüestions a tenir en compte en dividir un pis en dos apartaments

Superfície de l’habitatge

A major superfície tingui l’immoble original, millor resultat s’obtindrà de la segregació. Un habitatge de més de 150 metres quadrats útils pot donar lloc a dos pisos amb una superfície molt interessant.

Així i tot, per a realitzar la segregació, sempre cal tenir en compte aspectes com la normativa estatal, autonòmica i municipal, així com La llei de propietat horitzontal, ja que estableixen els requisits d’habitabilitat mínims: estades, mides, il·luminació, etc. A Barcelona, ​​per exemple, la superfície mínima d’un habitatge és de 36 metres quadrats útils tal com marca la llei catalana.

Formes de realitzar la separació: segregació i divisió

La divisió d’una casa pot realitzar-se “de portes endins”, sense segregació ni tràmits, però els habitatges resultants no es podrien vendre. Sí que podrien llogar-se, com si fossin habitacions de l’habitatge original. Si es volen vendre, caldrà optar per la segregació.

Si el dubte que tens és com dividir una casa de dues plantes, has de saber que, en el cas d’una casa o xalet, la divisió pot ser horitzontal o vertical. Si l’immoble original ja està inscrit en el Registre, no cal demanar llicència d’obres o llicència de parcel·lació per a escripturar la divisió, tot i que es necessitarà llicència de primera ocupació si es desitja que cada habitatge tingui els seus propis subministraments.

Si la segregació es realitzarà per a un fill, els drets del mateix sobre la propietat han de quedar clars. Si se li ven la part segregada, el millor és realitzar escriptures i, si paga el lloguer, un contracte d’arrendament.

Permisos i tràmits administratius

Per dur a terme la segregació d’un habitatge, són necessaris diversos tràmits:

• Autorització administrativa concedida per l’òrgan corresponent de l’ajuntament o la comunitat autònoma on està l’habitatge.
• Permís de la comunitat amb l’acord de les 3/5 dels propietaris, que representin el menys 3/5 parts de les quotes de participació (sempre que la normativa de la comunitat no indiqui un altre procediment).
• Redistribució de quotes de la comunitat, ja que es calculen en proporció a la superfície de cada habitatge.
• Projecte d’obra i llicència d’obra major.
• Cèdula d’habitabilitat dels immobles resultants.
• Escriptura davant notari i inscripció en el Registre perquè cada habitatge resultant compti amb full registral propi.

Et pot ser útil: Cèdula d’habitabilitat, què és i com tramitar-la?